Usatges e estatuts

L’occitan subís un conflicte lingüistic fòrça dur a causa de l’intrusion de tres lengas dominantas que son lo francés, l’italian e l’espanhòl.

• Lo francés menaça l’occitan en Occitània Granda (dins l’Estat francés) e a Mónegue.

• L’italian menaça l’occitan dins las Valadas (dins l’Estat italian).

• L’espanhòl menaça l’occitan en Aran (dins l’Estat espanhòl).

A causa de la penetracion d’aquelas tres lengas dominantas, l’occitan se parla de mens en mens: deven rar, fragil, instable e menaçat. Aquel fenomèn s’apèla la substitucion lingüistica.

I a una relacion inegalitària, un conflicte lingüistic, entre l’occitan e las tres lengas dominantas. L’occitan a de foncions limitadas mentre que las tres lengas dominantas benefícian de foncions illimitadas e d’un prestigi fòrça mai elevat. Aquel fenomèn s’apèla la subordinacion o la diglossia amb bilingüisme (o, mens exactament, la diglossia).

Es necessari, donc, de restablir un usatge normal e prestigiós de l’occitan dins la societat.

Sus una populacion totala de 17 milions d’occitans, òm supausa que i a entre 1,5 e 3 milions d’occitanofòns dins los ans 2020. Cent ans abans, vèrs 1920, tota la populacion encara parlava occitan. La baissa de l’occitan s’explica per las rasons seguentas.

• L’Estat francés organizèt una violenta caça als “pateses” dins un grand nombre d’escòlas de la 3a Republica pendent los ans 1880-1940, e mai fins als ans 1950. Aquò traumatizèt de generacions d’escolans.

• Uèi encara, los Estats refusan de sosténer la lenga seriosament. L’occitan manca de practica a l’escòla e dins la vida publica (a l’excepcion d’Aran). Es pas reconegut politicament dins las institucions. En particular, l’occitan es blocat per l’article 2 de la constitucion francesa que ditz que “La lenga de la Republica es lo francés”.

• l a una abséncia quasi totala d’emplec de la lenga dins los grands mèdias als sègles 20 e 21 (premsa escricha, ràdio e television).

• De tresviraments demografics an transformat las populacions occitanas amb una granda rapiditat.

De milions de personas parlan de varietats lingüisticas que forman un continuum social entre l’occitan e las lengas dominantas. En particular, lo francitan es una varietat de francés que ten de traças d’occitan e que, popularament, li dison l’accent del Miègjorn, lo parlar crocant, l’accent auvernhat, l’accent gascon, l’accent marselhés, l’accent tolosan, etc. Aquel francés occitanizat es ben de francés: marca un eiretatge provisòri de l’occitan dins un francés ultradominant abans que l’occitan cèsse completament d’èsser emplegat e que lo francés pèrda definitivament sas traças d’occitan.

Quina mena de lenga es l’occitan?

• Dins las convèrsas correntas, basta de dire que l’occitan es una lenga vertadièra que merita un usatge normal.

• En sociolingüistica, los especialistas constatan que l’occitan es una lenga minorizada o subordenada, çò qu’es una situacion anormala.

• I a de tèrmes falses que s’aplican pas objectivament a l’occitan.

— L’occitan es pas una “lenga mòrta”, es una lenga fragila.

— L’occitan es pas un “dialècte francés” ni de “francés vièlh”, es una lenga distinta del francés.

— L’occitan es pas un “patés”, es una lenga digna.

— L’occitan es pas una “lenga estrangièra” en Occitània, plan evidentament.

— L’occitan es pas una “lenga regionala” car se parla dins un grand nombre de regions e dins quatre Estats diferents. En mai d’aquò la literatura occitana s’interèssa a de questions universalas, se limita pas brica a un orizont “regional”. Lo tèrme “lenga regionala” es inferiorizant, fa creire que l’occitan auriá mens de valor qu’una “lenga nacionala”.

De mesuras administrativas enquadran l’occitan mas sufison pas per lo protegir eficaçament. 

En Occitània Granda, dins l’Estat francés, l’occitan es pas una lenga oficiala ni una lenga protegida. Lo francés i domina. Lo sistèma d’ensenhament e los mèdias oscillan entre l’eliminacion brutala de l’occitan e la tolerància precària. Pasmens dos ministèris franceses reconeisson l’existéncia de l’occitan. Lo Ministèri de l’Educacion a de professors d’“occitan-lenga d’òc”. Lo Ministèri de la Cultura cita l’occitan dins sa lista de las “lengas de França”.

A Mónegue, l’occitan es pas una lenga oficiala ni una lenga protegida. Lo francés i domina. Los escolans monegasques aprenon pas l’occitan, per contra son iniciats al ligur (un dialècte nòrd-italian que coexistís a Mónegue al costat de l’occitan). L’Estat monegasc sosten una Acadèmia de las Lengas Dialectalas ont se pòt estudiar lo ligur e l’occitan.

Dins las Valadas, dins l’Estat italian, l’occitan es una lenga protegida mas es pas una lenga oficiala. L’italian i domina. L’occitan es “protegit” en teoria per la lei 482 de 1999. Las comunas, las províncias e las regions an drech d’utilizar l’occitan de manièra emblematica. Mas l’occitan demòra pro absent a l’escòla e dins l’usatge administratiu.

En Aran, l’occitan es una lenga oficiala dempuèi 1990 al costat del catalan e de l’espanhòl. Ça que la l’espanhòl i domina. L’occitan s’emplega dins l’administracion aranesa e s’ensenha obligatòriament dins las escòlas d’Aran. Dempuèi 2006, l’occitan es tanben reconegut coma lenga oficiala dins tot lo territòri administratiu de Catalonha, al costat del catalan e de l’espanhòl. Actualament l’estatut oficial de l’occitan i es garentit per la Lei de l’occitan, aranés en Aran, en vigor dempuèi 2010.