L’occitan estandard benefícia d’una ortografia establa e d’una seleccion clara de sas formas oralas. S’elabòra en tenent compte dels dialèctes normalizats.
L’occitan estandard es concebut per rendre servici a las gents que vòlon parlar la lenga.
• Es un modèl eficaç d’occitan que pòt complir totas las foncions de comunicacion de la societat modèrna.
• Enregistra de formas essencialas de la lenga e las rend accessiblas a totes.
• Dona de basas solidas e claras als aprenents, en lor evitant lo sentiment d’inseguretat lingüistica.
• Facilita la difusion massissa de l’occitan dins la societat (transmission de la lenga en familha, escòla, mèdias, vida professionala, usatge administratiu, creacion culturala…).
• Favoriza lo benèsser cultural dins la populacion occitana, en metent a sa disposicion un tipe d’occitan largament accessible e revalorizat.
L’occitan estandard es pas monolitic, a vocacion d’integrar sèt grands dialèctes estandardizats que son egals en valor e pròches entre eles: lo gascon, lo lemosin, l’auvernhat, lo vivaroalpenc, lo provençal, lo niçard e lo lengadocian.
L’occitan estandard de tipe lengadocian a una posicion mejana e centrala. Es la varietat per defaut de l’occitan estandard cada còp qu’es necessari de trobar una “varietat mejana d’occitan”. Mas l’occitan estandard se limita pas al lengadocian. Los autres dialèctes tanben an vocacion de participar plenament a l’occitan estandard.
Quand una lenga estandard possedís aital de variacions leugièras dins l’espaci, se ditz qu’es una lenga pluricentrica. L’occitan es una lenga pluricentrica un pauc coma ne son lo catalan, l’armèni, lo galègoportugués, l’espanhòl o l’alemand.
L’occitan estandard es ja definit en granda part mas ten encara d’aspèctes que demandan una codificacion pus precisa. De trabalhs son en cors per terminar l’estandardizacion.
Dins l’occitan estandard, la nòrma s’aplica aital.
• L’ortografia es establa.
• La seleccion de las formas oralas se vòl clara.
• La seleccion de las formas oralas empacha pas la diversitat, la riquesa, la nuança e la soplesa expressiva: s’inclutz de sinonims e es possible de far de frasas flexiblas…
• S’evita certanas influéncias excessivas de las lengas dominantas (francismes, italianismes e espanholismes) quand menaçan de formas occitanas ja existentas.
• S’enriquís la lenga amb de mots novèls (de neologismes) e amb de modèls novèls d’estils e de frasas. Aital l’occitan pòt parlar de tot: pòt ocupar totas las foncions de comunicacion de la societat modèrna.