1) Lo CLO fa conéisser l’estat de la nòrma classica de l’occitan dins la continuitat dels trabalhs de Loís Alibèrt, Robèrt Lafont e Pèire Bèc (çò qu’empacha pas de resòlver certanas incoeréncias, se ne vira).
2) Lo CLO garentís l’estabilitat de la nòrma.
3) Lo CLO prepausa de solucions precisas per defendre l’unitat de la nòrma. Vòl refortir los ligams entre los especialistas. Cèrca de relacions constructivas amb los autres organismes.
4) Lo CLO s’impausa un estandard scientific corrècte per menar son trabalh. Seguís los metòdes internacionals de la lingüistica, qu’es la sciéncia adeqüata per trabalhar sus la lenga.
5) Son los lingüistas que govèrnan lo CLO, que definisson sos objectius e que verifican la coeréncia de sas publicacions.
6) Lo CLO aculhís en son sen de lingüistas e de protagonistas culturals qu’aderisson als metòdes de la lingüistica.
7) Lo CLO opausa pas l’occitan estandard e l’occitan local.
8) Lo CLO es competent dins totes los territòris de lenga occitana. Sosten una nòrma comuna que se definís en foncion de la continuitat de la lenga e non pas en foncion dels limits dels Estats.
9) Lo CLO a un foncionament democratic e transparent. Sas reünions faguèron e faràn l’objècte de comptes renduts sistematics.
10) Lo CLO trabalha per reliar las diferentas generacions de l’occitanisme: velha a la continuitat de las institucions e a la transmission de las coneissenças scientificas. L’installacion d’una nòrma lingüistica establa va dins aquel sens.