Autras grafias

L’occitan a conegut diferentas grafias, valent a dire, diferentas manièras d’escriure la lenga. Es un signe de la feblesa de la lenga. La manièra d’escriure càmbia mas la manièra de parlar la lenga rèsta identica.

1) La grafia classica es lo sistèma d’escritura mai utilizat, mai ancian e mai autoctòn en occitan. Apareguèt a l’Edat Mejana e s’emplega dempuèi mai de mila ans. Es aquela grafia que lo Conselh de la Lenga Occitana utiliza. Es tanben la grafia de l’Institut d’Estudis Occitans e de certanas seccions regionalas del Felibritge.

2) De grafias non classicas s’utilizan tanben. Coneisson d’usatges pus limitats.

• La grafia mistralenca nòta l’occitan en seguissent las abituds del francés. Existís dempuèi 1853. Son inventor es Josèp Romanilha e son usatgièr mai conegut es Frederic Mistral. Uèi la grafia mistralenca coexistís amb la grafia classica en Provença e al País Niçard sustot. En Bearn, la grafia mistralenca coneis una varietat locala que s’apèla la grafia febusiana e que s’emplega pauc.

• La grafia de l’Escòla del Pò seguís tanben las abituds del francés. Deriva de la grafia mistralenca. Uèi la grafia de l’Escòla del Pò s’emplega pauc, coexistís amb la grafia classica dins las Valadas Occitanas (Estat italian).

• La grafia bonaudiana seguís tanben las abituds del francés. Uèi la grafia bonaudiana s’emplega pauc, coexistís amb la grafia classica en Auvèrnhe.

• De grafias irregularas, sovent francizadas o italianizadas, pòdon aparéisser de manièra esporadica, per exemple dins de noms de marcas o d’edificis.

Vaicí una comparason brèva entre las diferentas grafias.

Grafia classica: La fòrça de la volontat es la melhora solucion per ganhar.

• Grafia mistralenca: La forço de la voulounta es la meiouro soulucioun pèr gagna.

• Grafia de l’Escòla del Pò: La forso de la voulountà es la melhouro soulusioun per ganhar.

• Grafia bonaudiana: Là forsà de là voulountâ es là melhour(à) soulüsiou per ganhâ. 

Lo Conselh de la Lenga Occitana encoratja l’usatge de la grafia classica mas respècta las autras grafias. I a agut qualques garrolhas absurdas sus la question grafica. Aürosament, l’immensa majoritat dels usatgièrs de l’occitan fan coexistir las diferentas grafias de manièra pacifica.

Pasmens cal trobar una solucion pragmatica: l’unitat grafica, l’adopcion de la grafia classica coma instrument de trabalh general —sens proïbir las autras grafias— seriá un avantatge tecnic evident per organizar l’ensenhament de la lenga.