CATALÀ

La llengua occitana

L’occità és una llengua neollatina del sud-oest d’Europa.

Es pot anomenar de diverses maneres: occità és el terme més habitual i inequívoc, tot i que també s’usa la denominació llengua d’oc. L’apel·lació provençal de vegades es refereix al conjunt de l’occità malgrat que designa de manera més habitual i específica un dels dialectes de l’occità.

Els grans dialectes de l’occità són molt semblants i tenen el mateix valor. Es tracta del gascó, el llemosí, l’alvernès, el vivaroalpí, el provençal, el niçard (sovint inclòs en el provençal però dotat d’una autonomia cultural) i el llenguadocià.

L’occità disposa d’una història prestigiosa. S’ha utilitzat des de l’edat mitjana fins a l’actualitat en un gran nombre d’usos populars, científics, tècnics, administratius, literaris i musicals.

La literatura occitana ha estat conreada ininterrompudament durant més de mil anys. És coneguda gràcies als trobadors (segles XII i XIII), a Frederic Mistral (Premi Nobel 1904) o a altres grans escriptors contemporanis. La música occitana floreix en tots els estils.

Occitània és el país de la llengua occitana. Depèn políticament de quatre estats: l’Estat francès, Itàlia, Mònec (Mònaco) i l’Estat espanyol. Occitània té forma d’un gran istme que s’estén des de l’oceà Atlàntic fins a la mar Mediterrània i que es recolza en els Alps, el Massís Central i els Pirineus.


El Consell de la Llengua Occitana: visió general

El Consell de la Llengua Occitana (Conselh de la Lenga Occitana, CLO) és en els nostres dies l’organisme amb una trajectòria més dilatada en la codificació de l’occità. Va ser fundat el 1996 i els seus estatuts es van registrar el 1997.

La grafia clàssica és el sistema d’escriptura tradicional de l’occità des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. Durant molt de temps va patir fluctuacions de detall, cosa que era normal en temps antics. Avui, però, podem dir que gaudeix d’estabilitat d’ençà de 1935. És la norma clàssica i la missió del CLO és de donar-la a conèixer i difondre-la.

La norma ha de vetllar per fixar clarament les formes escrites (ortografia) i les formes orals.

La norma s’aplica alhora a l’occità estàndard i a l’occità local, que no són en absolut antitètics.


El Consell de la Llengua Occitana recupera la llibertat d’acció i es compromet amb la unitat

Comunicat · 28 agost 2021

El Consell de la Llengua Occitana (Conselh de la Lenga Occitana, CLO) és l’organisme tradicional de codificació de l’occità. Va ser fundat el 1996-1997, va funcionar regularment de 1997 a 2007 i va establir un corpus normatiu clar i palpable per a la pràctica de l’occità per part dels seus usuaris.

Malauradament, el CLO va patir diversos atacs que el van conduir a una llarga paràlisi no desitjada de 2007 a 2021. Avui, però, se supera aquest període de paràlisi, ja que el CLO recupera la llibertat d’acció el mes de gener de 2021, moment en què reprèn la seva activitat normal. Els seus membres han decidit de comprometre’s col·lectivament en la tasca de difusió i fixació de la llengua.

La voluntat del CLO és d’afavorir que es puguin trobar solucions constructives davant dels fets següents:

  • el descens del nombre de parlants de l’occità,
  • la manca de reconeixement públic de la llengua,
  • la pèrdua de competències orals i escrites en l’occitanisme,
  • la multiplicació d’organismes nous que promouen solucions divergents.

Insistim en un fet bàsic: entenem que l’activitat del CLO no ha de ser vista com un element que afavoreixi encara més el desordre actual. El CLO no es pot fer responsable de les dificultats que han anat acumulant-se en els darrers anys. El CLO constata una situació davant de la qual no vol erigir-se com “una acadèmia més”, sinó que recupera el seu rol original com a organisme primogènit.

Des d’aquest mateix 2021, l’acció del CLO tindrà com a eix fonamental de realitzar accions simples i alhora constructives.

1) El CLO difondrà la norma clàssica de l’occità en la forma que havia estat estabilitzada fins a l’any 2007, en una línia de continuïtat amb les contribucions de Loís Alibèrt, Robèrt Lafont i Pèire Bèc (cosa que no ha d’impedir que es resolguin certes incoherències en cas que sigui necessari).

2) El CLO pren partit per l’estabilitat de la norma. Properament, per tant, no mirarà d’establir noves regles o usos referents al lèxic consolidat, cosa que ha de posar de manifest que entre els seus objectius s’hi compta la voluntat d’ordre i d’estabilitat.

3) El CLO proposarà solucions específiques per redreçar la unitat de la norma. Mirarà de tornar a establir vincles entre especialistes per crear un espai més ampli de treball i reflexió. Igualment, provarà de mantenir relacions constructives amb els organismes apareguts d’ençà de 2007.

4) El CLO opta per un estàndard científic que entén que és adequat i correcte per dur a terme la seva tasca. Per fer-ho, se serveix dels mètodes internacionals de la lingüística que és la ciència adequada per treballar sobre la llengua.

5) El CLO és conduït per lingüistes, que en defineixen els objectius i vetllen per la coherència de les seves publicacions.

6) El CLO aixopluga lingüistes i, alhora, actors culturals conscients del valor dels mètodes científics de la lingüística.

7) El CLO veu complementaris l’occità estàndard i les varietats locals. L’occità estàndard inclou dialectes estandarditzats i convergents (en el marc d’una llengua pluricèntrica), d’acord amb les aportacions de Loís Alibèrt, Robèrt Lafont i Pèire Bèc.

8) El CLO pren com a marc d’actuació tots els territoris de llengua occitana. Opta per una norma comuna que no es defineix pels Estats, sinó que es basa en la continuïtat geogràfica d’una mateixa llengua.

9) El CLO vol ser un organisme democràtic i transparent. Les seves sessions de treball han estat i seran objecte de reports sistemàtics a l’abast de tots els seus membres.

10) Entre els objectius del CLO hi ha d’enllaçar les diferents generacions de l’occitanisme i d’assegurar la continuïtat de les institucions i la transmissió del coneixement científic. La solidificació d’una norma lingüística estable, de generació en generació, va en aquesta direcció.

Consell de la Llengua Occitana